No ens adonem del que tenim fins que ho perdem...
I no és que no ho valorés abans, si no que ara ho valoraria més. Valoraria cada paraula com si fos la última, valoraria cada petó, cada abrassada com si sabés que no en rebria cap més.
La última paraula ara és un "Adéu", qui sap si hi haurà un nou "hola", un nou "t'estimo", "m'encantes" o un simple "tinc ganes de veure't"...
no hi ha dia en què no hi pensi, que ho intento evitar? doncs sí, més per tu que per mi. Perquè ja ho dono per perdut...