Camino pel camí de Ronda que va des de S'Agaró fins a Platja d'Aro. És un camí estret, de sorra i de brisa, la que es respira mentre vas avançant. De seguida arribo al meu locus amoenus particular. M'aturo i m'assec.
Asseguda als peus de la casa d'un artista veig el quadre perfecte. Davant meu hi tinc una terrassa feta de pedra clara, que contrasta amb la foscor de l'ombra d'aquell vell pi, on tantes vegades hem jugat els meus cosins i jo. Al fons, l'amor impossible entre el mar i el cel es fa realitat. L'horitzó uneix els dos immensos blaus sempre distants. Les roques esperen les onades del mar i les trenquen. Més al fons es veuen els velers que voregen el Mediterrani i alguns passegent per aquell racó sentint la calor de l'estiu.
A l'esquerra, queda Palamós. Es distingeixen els vaixells del port i alguns dels edificis més alts. Les casetes dibuixen la línia que separa la terra del mar.
A la dreta, S'Agaró. Per a mi, el poble més bonic de la Costa Brava. Veig la badia de Sant Pol, de la qual conec cada gra de sorra. També entreveig les casetes de colors, que donen un aire alegre a aquella platja tan petita i especial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario