"Et toca"

Si et sóc sincera, et diré que no em penedeixo de haver fet res del que ja he fet, perquè sincerament prefereixo penedir-me de quelcom fet que de pensar en possibles "i si..".
Vaig equivocar-me i amb el temps me'n vaig adonar, vaig demanar perdó i he intentat rectificar. No m'importa lluitar eternament per alguna cosa si sé que les coses m'estan anant bé i que obtindré una resposta: negativa o positiva (arriba un moment que només necessites una resposta).
Durant tres mesos he intentat estar-hi sempre, demostrar que sento i fer-te veure que sé el que vull, i que el que vull ets tu. No em dius que sí, però tampoc em dius que no. Potser no és suficient per a tu, però jo si que necessito saber-ne què en penses.
Evites qualsevol comentari i perquè no dir que m'evites a mí també. Un dia em dius que amics i a l'altre que "sóc especial"...
Realment no sé què pretens, segueixo sent idiota i si tu em diguessis un trist "vine" la resta deixaria de tenir sentit.
No has dit res, i crec que "et toca".
Quan jo penso que és massa tard, que he d'acceptar que tot es va acabar i que no hi ha possibilitat de tornar enrere em deixes entreveure que la lluita tenia sentit. Realment sóc jo la que no sap què vol, o ets tu?