Feia temps que ningú no em recordava que en aquesta vida el millor és ser egoïsta. Que si tu mateix no mires per tu, ningú no ho farà i que no cal que comptis amb algú que aquest "algú" ja vindrà quan realment et necessiti. I si no és el cas, tranquil que no et molestarà ningú.
No pots donar res per suposat, ni tan sols quan les coses semblen ser segures, potser un pla inesperat, una trucada o un comentari del facebook et fan canviar d'opinió i trasgiversen per complet el que semblava tan segur.
Per si encara no ho havia notat ningú, sí, estic decepcionada... Amb què? amb qui? No cal. Simplement ho estic.
I eps, si m'enrecordo de tu o et necessito ja et trucaré si? VAYA TELA!
viernes, 3 de septiembre de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Viu la vida, no et preocupis pel què en realitat no té importància. I sigues feliç, els del teu voltan també ho serem.
ResponderEliminarEt toca fer-ne un altre no, i no borrar els comentaris dels nens macuuSS!
ResponderEliminar