"Et toca"

Si et sóc sincera, et diré que no em penedeixo de haver fet res del que ja he fet, perquè sincerament prefereixo penedir-me de quelcom fet que de pensar en possibles "i si..".
Vaig equivocar-me i amb el temps me'n vaig adonar, vaig demanar perdó i he intentat rectificar. No m'importa lluitar eternament per alguna cosa si sé que les coses m'estan anant bé i que obtindré una resposta: negativa o positiva (arriba un moment que només necessites una resposta).
Durant tres mesos he intentat estar-hi sempre, demostrar que sento i fer-te veure que sé el que vull, i que el que vull ets tu. No em dius que sí, però tampoc em dius que no. Potser no és suficient per a tu, però jo si que necessito saber-ne què en penses.
Evites qualsevol comentari i perquè no dir que m'evites a mí també. Un dia em dius que amics i a l'altre que "sóc especial"...
Realment no sé què pretens, segueixo sent idiota i si tu em diguessis un trist "vine" la resta deixaria de tenir sentit.
No has dit res, i crec que "et toca".
Quan jo penso que és massa tard, que he d'acceptar que tot es va acabar i que no hi ha possibilitat de tornar enrere em deixes entreveure que la lluita tenia sentit. Realment sóc jo la que no sap què vol, o ets tu?

Si no ho fas tu, no ho farà ningú

Feia temps que ningú no em recordava que en aquesta vida el millor és ser egoïsta. Que si tu mateix no mires per tu, ningú no ho farà i que no cal que comptis amb algú que aquest "algú" ja vindrà quan realment et necessiti. I si no és el cas, tranquil que no et molestarà ningú.
No pots donar res per suposat, ni tan sols quan les coses semblen ser segures, potser un pla inesperat, una trucada o un comentari del facebook et fan canviar d'opinió i trasgiversen per complet el que semblava tan segur.
Per si encara no ho havia notat ningú, sí, estic decepcionada... Amb què? amb qui? No cal. Simplement ho estic.
I eps, si m'enrecordo de tu o et necessito ja et trucaré si? VAYA TELA!