Que quan te n'adones que l'estimes?
Doncs quan no pots fer res més que pensar en què deu estar fent o en què deu estar pensant. Quan et planteges si ell tampoc pot viure sense tu i tens més ganes d'estar al seu costat. Quan per molt que tinguis exàmens estàs conectada per si ell dóna senyals de vida, i et diu que té feina i tu no hi pots fer res.
Quan esperes una trucada o un missatge com si fos un miracle del cel, quan desapareix i tu vols també desaparèixer, perquè no vols ser-hi si ell no hi és.
Quan poses una foto vostra esperant quelcom seu, quan el mires i ho oblides tot. Quan esperes una abraçada que sigui capaç de fer-te volar
Quan estàs trista pel simple motiu que no saps res d'ell i que tampoc el vols molestar. Quan tens la sensació que sobres al seu món i no hi ha res que t'incomodi més. Quan no saps què has de fer quan ho vols fer tot.

Quan és ELL i ningú més.

KAOS

Tot s'enfosa. Quan esclata la guerra res no roman dret. Edificis, arbres, semàfors i senyals van caient com si de fitxes de dominó es tractés. Igual.
Perds el control i el món et domina. Et pares a pensar i ÉS massa tard. Ets un punt insignificant dins el KAOS. Tu no pots controlar res. I mentre la impotència t'invaeix, els núvols invaeixen el cel. Que ARA, és negre. Com tot el que hi ha al teu voltant. ToT.