Sembla estar tot a punt.
Només em falta un sms per fer realitat aquesta nova etapa que es projecta davant dels meus ulls. Barcelona m'espera, si més no, Cerdanyola. Tinc ganes de fer vida universitària i de madurar una miqueta sent cada cop més "independent".
-I no et fa por?
No sé quantes vegades he respost ja aquesta pregunta... Evidentment que em fa por, però crec que totes les grans experiències, totes les batalletes que els avis expliquen han començat amb un xiuxiueig de por a dins seu. O potser m'equivoco?
Sé que ell estarà amb mi, potser no tant a prop, ni tant sovint, però el més important és que el tindré al meu pensament i al meu cor, i no dubto ni un moment que ell també m'hi tindrà. Coses "pitjors" hem sabut superar ignorant comparacions i comentaris, no entenc perquè ara això no ens hauria de sortir bé. L'estimo i això és el més important i tinc molt clar que hi vaig a fer a 90 km de casa...
La família tampoc m'hi faltarà, a més! que penso molestar-los cada cap de setmana, i la resta? la resta si són prou importants (que no ho dubto ni un moment) també hi seran.
És clar que em fa una mica de por! Però no arriba ni a la meitat d'il·lusió que em fa començar aquesta nova experiència.
Em queda un estiu magnífic per endavant, fent el que m'agrada i compartint-lo amb aquells qui més estimo.
(Sentimental i cutre, però tenia ganes d'escriure i no tenia millor tema que jo mateixa...)
