No són els ulls, és el conjunt.

És la manera com et mira, és com et fa sentir quan ho fa i també el somriure que esbosseu quan ambdues mirades es creuen.

I el primer cop és màgic, però el que és màgic de debó és aguantar això fins al final, aconseguir que les maleïdes papallones no volin i que els nervis perquè això passi no desapareguin.