Acabes de pujar al ferrocarril. M'has mirat, tens els ulls verds i brillants, els meus són blaus però estan apagats. Just davant meu hi ha un seient, però no seus. Et quedes a l'entrada del vagó aguantant misteri i equilibri.
Com et dius? Queda poc per arribar al meu destí, m'aixeco. Encara estàs recolzat a la sortida. M'hi acosto (intencionadament), no tinc equilibri. El tren frena i m'agafo fort a la barra de ferro. Les nostres mans es troben, els nostres ulls també però es separen de seguida.
Pròxima parada...baixo.
_____________________________________________________________________
T'he vist escrivint des que he pujat. Tinc curiositat per les teves paraules en aquest paper encara mig blanc. Just davant teu hi ha un seient lliure, però no m'agradaria distreure't de l'escriptura, es veu que t'agrada el que escrius, ho diuen els teus ulls.
Arribes a la teva parada, t'aixeques i véns cap aquí. No puc evitar somriure. El tren frena, t'agafes a la barra i jo no retiro la meva mà.
Primer contacte, primer calfred i primer adéu sense haver-nos dit hola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario