Se’ns escapa un any més, però per a mi un d’especial. De bo i de dolent, d’alegre i de trist.
Ha estat un any especial, he començat la universitat, visc a un lloc diferent, he conegut persones genials i m’he anat adonant de qui hi será i qui no, de qui hi és i de qui va marxar.
D’altra banda no tot han estat alegries, m’ha deixat algú molt important per mi, algú que no tornarà però que sempre hi será en una part de mi, i que encara em deu mirar de tan en tant des d’allà on sigui, segur que ben amunt, com les bones persones. Encara no havia plorat mai cap mort com aquesta, i és que jo tenia esperança de tornar-lo a veure somriure…
Siguent més superficial no ha estat un any d’èxits futbolístics ni polítics. Un any més el Valencia CF acaba l’any fora de la Champions i el PSOE rep una derrota histórica i el PP arriba al poder. A Catalunya CiU retallades i més reta…(m’he aplicat la seva política ;) )
En tot cas no deixarem de brindar ni de lluitar perquè aquest 2012 sigui molt millor. Gràcies a tots els que m’han fet somriure o han somrigut al veure’m aquest 2011.
Adéu 2011, hola 2012.
