És tan humil que a vegades sembla prepotent, i si no el coneixes et pot donar aquesta imatge però no és cert. A vegades, actua massa ràpid i no pensa el que fa, però no és propi d’ell, és tan analista que es para a pensar la situació més hipotètica que li passa pel cap. No és excessivament carinyós, però això fa que valoris una abraçada seva el doble.
És comprensiu i t’escolta i fins i tot opina i t’ajuda. Li agrada saber que hi ets i a mi també m’agrada saber que el tinc allà. Que l’amistat no es destrueix si es prou forta com per aguantar distàncies de temps i espai. I la nostra ho deu ser.
El conec des de fa 19 anys i tinc clar qui és, el meu millor amic. Aquell a qui pots explicar tot i saps que només ho sabrà ell, que t’escoltarà la xorrada més gran que et passa pel cap, que et farà riure i poques vegades et farà plorar.
És simpàtic, amable i detallista. És tímid, excessivament tímid i això fa que se li escapin mil somriures quan li parles de quelcom compromès.
Per mi només té un defecte, i és que és tan culer i tan basquetbolista que t’ho portarà tot allà mateix, però després és quan li dius que ja en tens prou, ell fa un “i què hem de fer”, somriem i seguim parlant.
Avui et fas més gran, i ja et vaig prometre l’any passat que m’hauries d’aguantar molts més anys al teu costat, més aviat fent-te costat en allò que et proposis i que saps que aconseguiràs. Avui, t’ho torno a dir, seguiré aquí, senyor, per quan em necessiti.
No ho dubtis mai, per molt lluny que estigui, estaré al teu costat.
Per molts anys, Francesc. Gaudeix tan dels 19 com has sabut fer dels 18, no dubto que ho faràs, tens molt de talent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario